Lluís Solà



Vic, 1940


*

Sota una vasta làmina d'aire
vam fundar una ciutat infinita,
trista i ensopida;
algues i pòlips
s'incrusten als envans dels pisos,
rellotges exactíssims compten
impreceptibles corrupcions de temps.

Darrera els vidres contemplo
com es dissolen els últims carrers,
com floten papers i ampolles;
ara mateix un home ha sortit de casa seva
i ha caigut embolcallat
per la gran fúria
del corrent submarí.

De "Laves, escumes", Barcelona, Lumen, 1975)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA