Guillem Simó



Palma, 1945




JO T'ESPER, AMIGA QUE VÉNS

Jo t'esper, amiga que véns,
perquè em destil·lis la misèria
pansida, per sempre condensis
          el meu voler.

Tot el goig que serves de tu
mateixa, amiga de l'aire,
els vespres teixint flocs d'enyor
           amb l'ambre balb.

Serà comuna complaença
dels nostres gelats esquelets,
erts davall els crits de la neu
          i les campanes.

                  (1982)




DINERS O CINISME

On els alumnes sinistres
corrompen els mestres ingenus,
l'antiga llei impera
-plans divins per a la bona gent.
O ets ric o ets cínic;
la resta és fragància moral.

El dia que el mestre descobreix
que el cony de les nenes
fa ferum de pixum,
més s'estimarà els glanets
premuts i dolços dels nens
de quinze o catorze anyets.

Al vespre l'esposa besa
el pedagog, que pensa
estar massa amollit
per practicar amb els fills la sodomia.
Dolentia el tempta a la vellesa,
res -ai!- a son temps no arriba.

                (1998)

(De "19 poemes amb música", Mallorca, El tall, 2004)
Partitures i dibuixos de l'autor



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA