La Pobla de Farnals, L’Horta de Valencia. 1978

Viatger que s’extravia
Mallorca. Documenta Balear. La Cantàrida. 2010

MAR

És com un arbre,
una figuera al·lucinada.

Un glop de flors del taronger
conbtra els monstres dels malsons
corbelles de l’esperit.

És com un llençol
encalmat,
farcit de xarxes endiumenjades.

Pau Sif
Arnes
Calonge, AdiA Edicions, 2016

REBEL·LIÓ DE LES MÀQUINES

                 "Vanjstina dopire
                  nestvarno:filmski zvuci."
                              Petar Matovic

Màquines rebels ens moren a les mans.
El gest heroic, pluja a les pantalles suïcides.
A la terrassa torna a bufar vent.
Dits descoberts rescaten el dibuix d'una àmfora,
reconstrucció d'un temps anterior a les lleis de la robòtica.
La dansa ritual de la pluja,
les pupil·les no es difamaven en la nit,
ni els silencis eren espills negres.

CICLOGÈNESI

Però el cicló només deixa ruixims
espigolats.
                La gropada d'allunya
amb un vent fort pel cel obert.
                                             I volen
coloms virolats en estols dansaires.

Mai tan explosiva com el pronòstic,
passa tan lleu com l'esport colombaire.

El buit vaivé d'alenar fora gàbia,
la brevetat d'un esclat de tempesta
i un vol feliç pel radi del terrat.

GALÀXIA

         A Antoni Ferrer

L'absolut que solquen els coets
no és tan impenetrable com la força que mou el temps,
si és que es mou.
Un temps de làsers als estadis
i sondes sense bateria en planetes no tan llunyans
que ens colga sota la volta estelada.
En aquesta illa veiem més estels
i ens abracem perquè refresca.
La tendresa del gest no allarga el temps,
ni l'escurça,
però la calor que arrasa els materials ablatius
quan creuen l'atmosfera
no és comparable a cap segon
d'aquesta insignificant
galàxia interior.

XARXA

L'aurora teixirà estius de veles
i prosperarà a les platges,
colrada de maduixa,
la persistent nissaga d'algues i pells.
Una ganyota febril creuarà el cel,
un anunci de crema solar,
mentre els queixals d'un infant
arquitecte de quimeres
roseguen fenolls antics
d'un poal ple de petxines callades,
de sobte expertes en l'art de cosir
xarxes solars sobre el temps.

CALOR (II)

          "Alle stadte riechen im Sommer."
                                     Rainer Maria Rilke

Les clavegueres puden.
Octubre de 2014.
Ha passat un any i el raval flaireja.
Si arribares ara, oldries la por descamisada,
un anunci de lloguer despenjat,
les taques de sang dels mosquits
esclafats contra la paret.
El silenci dels carrers.
I el brogit de l'escriptura en xarxa.

EL TREMPADOR

L'aüc dels pianos si el trempador s'endinsa sota la valva.
Escolta el cor de melodies primigènies,
passions de caragoles deportades,
bibelots en armadies de randa a la deriva,
desafinades potències.
Ho sents?
Cloqueigs de vori escandallen la mar,
però només els dits del trempador
coneixen l'eco de les ones.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA