Simulacre
Campos, Guaret 1980

*
El bumerang emprèn el vol.
De retorn al colomer, deixa al seu pas:

Un rossegall de plomes,
Un núvol d'amfibis,
Un bocí de carn erma.

*
Els tendrums sagnen
De tant trafegar
Per verals aquosos
Amb els rostres de l'enyor.

*
És la teva una constel·lació
Visible, tan sols
Des de les voreres d'aquesta mar
Calcinada per la llargària dels braços.

*
L'encèfal engoleix,
Amb aquest, el seu darrer desdejuni,
Restes d'una cursa
Fragments emmudits,
Sobre un cos embriagat.

*
He seguit, amb silenci absent,
Els incessants intents de la mar
Per esser implosió en la sal.

*
Els dits retinguts
Cavalquen per la garriga de cristall.

¿Què en sabrem de la mar
Si els tussílags silents
Somnien rosada d'alba?

EL DESDEJUNI DE LA BÈL·LUA

Al fons de les nostres pupil·les
Silencioses hi desplegam
Una sonda tubular
Per deglutir
El salicall
De la bava solar.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA