LA MENTIDA

Ella és rossa, molt prima i seductora
(i ell diu que és un prodigi dintre el llit);
ell teé una simpatia encantadora
(i ella diu que no hi ha millor partit).

Mostrant la seva planta colpidora,
van a parties -només se'ls veu de nit-
on donen una imatge encisadora
xerrant amb veu de nas i to envanit.

Però, un cop sols, no són tan atraients:
ella s'hi posa amb l'ànima ensopida,
i pensa que els crits d'ell són indecents;

i ell sempre l'ha trobat molt esquifida
i sospira per carns més prominents
quan jeuen junts, ell, ella i la mentida.

(De "La sang dels homes", Barcelona, Quaderns Crema, 1991)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA