Barcelona, 1966


LIBERA ME (i)

               Libera me, Domine, de morte aeterna in die illa
                                                                            tremenda;
                                   quando coeli movendi sunt et terra;
                        dum veneris indicare saeculum per ignem.

Allò que passa, amb tot, perdura. I és el foc.
L’espectre incert d’allò que fuig inhala foll,
tria tristesa, sang, misèria i feredat.
Si l’has copsat, besar la fruita i pres la flor,
si has sabut prendre els bells jardins que no has vist mai,
seràs prou lliure com per dir el regust del foc.

(De “La mel”, Barcelona, Jardins de Samarcanda, 2002

 

Romera, Marc
(Barcelona, 1966)

L’igua.

Labreu edicions, 2009

20
La flor excessiva de la tàpera
ostenta els seus vels blancs i agita
les blaves, quasi xiscles, venes.
Habita amb verd la roca calç
i, equivocat, el món, reclama.

39
Si nop és de sang no es justifica
l’ombra magenta de la lletra
sobre el desert emblanquinat
que calla. Que amaga. Que creix
sense mirar-se a l’extraradi
del seu paisatge indandescent.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA