Albert Roig



Tortosa, 1959



*

     Com al límit extremós de qui escapa, d’esquitllen-
tes vist, degollat i vist de tors sencer.
     Setines tendreses d’escrot, publiques les formes de
l’ocell que la murta evoca.

(De “Que no passa”, Barcelona, 62, 1990)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA