A UN CARAGOL

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca ha sortit
a pasturar lentament.
Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata,
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.


A UNA ABELLA

Gentil abella brunzent,
avionet de jugueta,
que vas volant per la pleta
dins l'espai que t'obri el vent.
Si te besa el sol ardent
brilles com joia daurada,
imatge clarificada
de l'amor d'humana arrel,
perquè fas dolça la mel
i tens aspra la picada.


A UN DRAGONET

Dins la tebior estiuenca,
ran teulada, post el sol,
surts a la llum del farol,
bestioleta grisenca.
La dona et veu temorenca
com un repugnant reptil;
mes jo, petit cocodril,
te veig com una joguina,
com un joiell que camina,
companyó esquerp i gentil.


A L'ARC-EN-CEL

"Plou i fa sol"... Al balcó
canta la cançó la nina,
i la bruixa se pentina
per fer vera la cançó.
De sobte, dalt l'horitzó,
es dibuixa l'arc-en-cel
com un policrom anhel,
fugaç bandera de pau,
alt pont de volta suau
que uneix la terra i el cel.


A UNES ROSELLES

Quan ja s'acosta l'estiu
i el camp se vest de flors belles,
llavors brosten les roselles
enceses com un caliu.
Qui pogués fer-ne un ram viu
de la seva galania!
Però és vana gosadia,
perquè tot just quan les cullen,
torcen el coll i s'esfullen
defallint de melangia.


Encara més coverbos (Poemes humorístics)

DEDICATÒRIA

("De Petites subtileses i encara més coverbos", Palma, Moll, 1980)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA