Mataró 1913


INSTANT DEL PLAER

     La meva carn sent la d'Ella.
Ella sent la meva carn.
Un cos fluid, de meravella,
forja, amb dos cossos, l'Instant.
     El món fuig, el món s'esborra...
Ella i jo no som ningú...
Hi ha sols el plaer que corre,
i en mi i Ella un tot que lluu.
     Fuig l'Instant... I és dolorós,
aquest Després tan sarcàstic:
Ella i jo tornem a ésser dos...
I l'altre Després, com un càstig...!

              16 de març de 1940

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA