Manacor, 1941


          Però hem viscut per salvar-vos els mots
                                                  Espriu

Llenguatge, natura feta a mida
de la terra, saba
primitiva, històric assossec
d'aquella furient química dels morts.
El nom dels objectes, vius balbuceigs
companys de l'essència,
enlaira tota una aseïtat
associada, bateja
l'aleteig col·lectiu cap a les coses.
La paraula, mestratge
endinsat en el comú usdefruit
que les sangs treballen,
viu preponderàncies
de la cadència de cada entorn.

Aspriva és la terra
per al qui no la parla.-

(De "L'espaiós espai del temps", Manacor, Tià de Sa Real, 1982)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA