Campos, 1955

ENVIDAR

Ben mirat, quan al capdavall
et sentis estret, cagat de por,
o ben tocat d’ala per un malviure
que engronsa els fonaments i parets mestres.
(Llegeix: salut i el cap damunt el coll.) Si arribes
a aquest revolt concret del teu camí,
hauràs de triar: o rompre el joc de cartes,
o jugar més fort que mai. Envidar,
mostrar els trumfos. Joc fora!

I envidar, potser vol dir ara i aquí:
donar vida als dies(mai de mai dies a la vida).
Esser valent, caparrut,
xerec amb tu mateix.
I anar per feina, que només ens queden
dues afaitades, i mal comptades.

(Les veus que callen. Palma, Perifèrics, 2007)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA