(Barcelona, 1986)

Lloriguera i rodalies
(Can 60, 2011)

PLUVIALS DEL 8 DE GENER

El dia s’ha ofegat
i tot eren paraigües a les papereres.

                           8.gen.10
                           A n’Aina Cassanyes

D’ENÇÀ QUE CANVIAREN EL COLOR DE LES BOMBETES DE LES FAROLES, ESCRIC MILLOR

Si fossis amb jo
en aquesta nit de retxes-color-carabassa.
Destriaríem cada tall
de la persiana mallorquina.
El bes a l’entrecuix de la
llum de les faroles.

Si fossis amb jo,
si estassis amb jo,
lloàssim colze-creuat la nit
de recollida selectiva i llimacs invisibles.

Cada moment seria una conclusió
Estèril com l’amor
i vinagre mediterrani.

                     27.nov.09 01:30h

WIM, NO MANCA LLETRA A LA CANÇÓ

Les nits són per pensar.
Per pensar i pensar
i no decidir res.

Atapeït de dubtes exquisits
i de bifurcacions geogràficament impossibles.
M’agradaria ser Wim Mertens
i estotjar-ho tot amb un teclejat de piano.

El repòs no serveix
per crear universos paral·lels.
El repòs no depèn de la geografia.
Au!

                 2.feb.10 00:52h

AMOR CANÍ (CAMOR)

En la reraguarda canina,
desinfectat de parvovirus:
el nostre amor és en blanc i negre
i costa d’ensumar.

Alçaré la pota, refregaré el cul
a l’escorça d’un arbre.
Tot, amb el propòsit de
contaminar-te el carrer.

                   9.feb.10 00:30h

DOS ANYS D’ARENA

Es féu de l’amor
una resclosa.
S’autofecundaren
el passat i tanta nosa.

El tractor havia passat per la platja.
Les algues eren brutes.
Hi havia llum carabassa i era fosc.
Sense parets, intimidats per l’aire.

Somric, però només puntualment.
Conduesc les mirades com un pilot ebri.
Em desfaig, em recompòs, mir el món
i el meu cos és un rellotge digital.

Pareix que tot vessa, pareix tot en calma.
Però els peixos, resten inquiets i savis.

                   13.agost.08 14:36h

*
Després d’haver fet la cata,
La Havana 5,
assaborint el Dry en dilluns;
ca meva apareix plena de llosques
i objectes femenins.

*
Al Parc Kristian Krekovich
un matí de juny,
hi faciliten les mèrleres
el sol que no el fa decadent.
I no ho és.

Hi fan obres i mir el cel
on esdevenen 14 pisos
de planificació urbanística depuradoriana.

L’aire és frescament allunyat
del perímetre urbà.

Droga de ficus, palmeres, cans passejant amos,
camins de terra, jubilats i operaris de parcsw i jardins.

Un tel l’aïlla i convida a passejar-hi
sense ulleres de sol.

Ara, la poesia ambiental em supera el bolígraf.

                           16.juny.10 9:20h

TOT EL QUE HAVIA DE DIR-TE

la llum comtal
la platja desconfitada
Els avencs urbans
i la desprotecció verbal

Les infinites rondes,
el camí a casa,
allò de mirar-te
i reclamar

L’aliè ara també m’és rodalia
i els teus ulls són lloriguera

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA