Xavier Pérez i Torio





*

Segur de res, el meu carrer
sap acollir les hores:
el trist badall d’un sol de cendra,
les ungles de la fosca.

Jo aprenc, entre la pedra urbana,
la incertitud de l’ombra...
i em deixo anar pel bac dels marges
com una antiga roda.

(De “Eteri cos d’intriga”, Palma, Moll, 1987)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA