Guissona, 1938




PEDRA

Certesa de la pedra, a flor de mà!
Escultura de l'ésser, moviment
misteriós, toc de silenci: pura
harmonia dels àtoms, equilibri
d'unes forces antigues i secretes.
Negació del llamp, veu oposada
a la tempesta brogidora, còdol
arrodonit i gris, callada música...
Contra la fútil aparença, pedra.

La nostra vida s'esmicola: pols
que el vent s'enduu. Romboll, fràgil matèria
que empeny l'atzar. Només l'amor ens salva
-un diamant de límpida duresa.

(De "El camí de ponent", Barcelona, Ed. 62, 1990)



ABSÈNCIA

Parrup de blancs coloms,
a mitja tarda.
Vell campanar quadrat,
alta barana.

Al vestit dels records,
un trau de pedra.
Balcó mal ajustat,
palma groguenca.

Campanes sense dring,
petjades en la sorra.
Cadira en un racó,
boixets de fusta bona...

La mare s’ha assegut
de cara a l’ombra.

(De “Lluna d’estiu”, Barcelona, Proa, 1985


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA