Manacor, 1950


ELEGIA VII

                  A Miquel Àngel Riera

Sembrares bellesa abans d’extingir
el somni que és la vida. Ara, lliure,
des d’on ets concedeix-me la claror
aquella que maneges amb destresa
i necessit per travessar la selva
d’obscuritats que m’empresonen l’ànima.
El món no pot recordar les absències
s’embriaga de cossos i perdura,
els converteix en minerals, com jo
que som de calç i aigua i tenc sospites
que les històries que la gent amaga
perquè li fan vergonya són molt belles.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA