LA NIT COM A PRETEXT

Pastor d’estels, oguer de llunes,
porquer dels porcs que habiten en nosaltres,
faig pasturar, com gos d’atura,
ramats de mots per prats nocturns.
Quan en nit alta, adesiara,
només se senten esparsos bels,
eguins perduts, picarols febles,
repicadissa de grills ferrers d’insomni,
maldo d’escriure
grops de silenci, vocables
muts, insonors versos.
Tanmateix sé que cap paraula no ha d’abastar el buit que em sotja,
aquest immens
callar que em diu.
Heus ací que, per això,
sovint desisteixo,
desisteixo
mentre, impassible, flueix
tant d’Univers.

               Del poemari Llibre d’Aubarca (“S’esclop” 18, desembre 2001)

Miquel Mestre
Arbre de mar
Tafal. Son Coc, Ciutat de Mal. 1979

*

     T'ESCRIC EL
       
        COS

EN BLANCA FULLA      BLANCA

                                  LENTA

                                  ABANDONADA

        CONCUPISCÈNCIA DE LÍNIES

        ELS TEUS ULLS

   EN ELS MEUS

CABELLS

QUAN LES MANS PUGEN-BAIXEN IMPRECISES

AMB TOT L'ENYOR DEL SEXE

QUE LA LLUM DEL MAR          ADOLESCENT
               
                   T'IL·LUMINAVA

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA