Vicenç Llorca



Barcelona, 1965


L'AIGUA DEL TEU FOC

Com unes llengües plenes de claror,
els teus ulls m'arrosseguen a la parla
on, ardents, les paraules fan el món.
I som el tast del goig quan, roigs, els llavis
diuen que l'aigua té un foc que no crema.

(De "Places de mans", Barcelona, 62, 1989)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA