Felanitx, 1927
LA SÍNIA
La sínia, tropell d'espurnes fresques
d'argent i d'or, ruixims de llum,
plou i fa sol, veus blanques, pluges vives
com un aguait de cares infantívoles
d'enmig dels pàmpols d'una parra.
Somera ulls clucs, junyida a ritme lent
i un crit d'enfora, un arri!,
un terròs a una branca, una au que fuig,
remoreig de cadufos lents, pacífics,
aigua per la canal sanglotejant,
un verderol que en pica el fresc somrís...
(De "Paraules al vent", Mallorca, Documenta, 2000)
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|