Ràfol de Salem (La Vall d'Albaida), 1954




23

Cada dia m'invento el teu crit, el teu nom,
la teva veu de nacre esqueixada i sola.
Quan ja no em restin més estels per ser cremats,
ni pugui assasssinar cap lluna acoltellada,
m'arraparé el teu pit, el metall que volia
la crinera incendiada.

(De "L'esmorteïda estela de la platja", València, 3 i 4, 1974)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA