Manlleu, 1940

*

No plorava per tu
ni plorava per mi
plorava pel ball
que ens havíem promès
amb aquella il·lusió
i que no vam ballar
i que no vam ballar.

(De “Les lentes il·lusions”, Barcelona, 62, 2001)

 

Josefa Contijoch
Congesta
Barcelona, edicions 62,  2007

*

Herbeis de sang glevada
per boca d’ombra
diuen que el vi fa sang
i la sang cos

el clos que en tu glateix
dissol la gleva
fent intercanvi de passió
fent boca a boca.

*

Dir a recer
o fer desdir la veu que anava a dir
obrir la boca i parlar fosc
tenint-te a tu ja tinc el món
oh abandó d’abandonar-te
oh dita vera oh dita fera oh vaticini
oh clos tancat
remot confí

aquesta és la qüestió
aquest és el dilema.

*

I em pregunto què passarà el dia aquell
que no serà cap dia
quan no tindrem paraules
al lloc on no caldrà alenar
on potser el desig no podrà extreure
ni pore ni febre de nosaltres
i tot serà no-res o sigui res

descalços anirem
per vastos camins d’ombra
i un vent impetuós sortit de mare
la pols escamparà
d’aquest no-res
al lloc que nbo és un lloc
que és cap paraula.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA