Ceret 1893

LA TERANYINA DEL CARRERÓ

Als jocs de la contraclaror
suspesa en l’aire s’endevina
com un sedàs de seda fina
que passa el goig del carreró.

Arpa de pura ressonança
que canta a la llisor del vent,
i que encomana encantament
a l’aranya que s’hi balança.

L’aire de la tarda és lleuger,
i l’amor té la vista clara.
La teranyina fa més rara
la pau que raja del graner.

I el sol, que sobre els rets se posa,
espelleix metamorfosat
en un joiell tot abrasat
amb focs de taronja i de rosa.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA