Josep Maria Bayarri



València 1886-1970



ÒMNIA MAR

“La mar enllà els confins estava blava”
(Poesia descriptífera talment).
“Iode, oxigen, carbono barrejara...”
(Tal un vers didascàlic decumbent).

“Oh la mar, quina llum de meravella!”
(Hendecasíl·lab dels d’expectació).
“S’alça i reprèn son cant i el llança, bella”
(Fa la prosopopeia sa emersió)

“Oh, mar, escolta els versos i reprèn-los!”
(El dir es perfecciona; viu la mar!)
“Sóc el mar; els meus cants, poeta, aprèn-los”
(Parla la mar! Metàfora exemplar!).

I així la mar comporta, insuperable,
alms possibilitats al pensament;
notable quan efable o inefable
ampra cosmologia o sentiment.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA