Inca, 1938

NOMÉS LA MEVA MÀ ADESIARA AVANÇA

Em torba la petja de renous amagats
i l’hora del silenci rera els racons
porucs del sinuós passadís del meu poble.
Només la meva mà adesiara avança,
plaent, per empenyorades barandes
de tendra i suau follia.

(De “El caminant perdut”, Inca, Berenguer d’Anoya, 1977)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA