Vicenç Altaió


Santa Perpètua de Mogoda, 1954

 

RESSURRECCIÓ DE LA PARAULA I DE LA CARN

               Cap poder, un poc prudent de saber i el màxim possible de sabor
                                                                                             Roland Barthes

Com si hagués de buscar-te, Joan rodant,
peu dret cantant braços en creu per l’espai,
baixa el cel a la terra i fonguem vius i morts,
beguem les ànimes unides en mar de plom.
Tu que demanes de llegir-me al mig del cosmos.
Els teus òrgans, mare, descompost el teu cos,
reneixen escampats en altres planetes,
talment les dones que han estat el meu amor.

(De “Santa Follia de Ser Càntic”, València, 3i4, 2005)

  Vicenç Altaió
Correspondències com conspiracions
Tafal, Son Coc, Ciutat de Mal, 1980

*
Impel·lit el traç, la xifra
de la cal·ligrafia a l'encalç.
Llindar de la fita i les cesures.

Com la línia que s'arbra en la idea.
De la part estreta a l'immens,
un àpat d'ingravidesa fins a la sacietat.

Línies des d'ací temo enllà.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA