(Menorca)

Només comprenc el món quan la força s’aglaça
entre els coixins
i surten, vigorosos, de la mar els dofins
eriçant d’escuma el temps que d’esma l’aire ajaça,
i amb no gaire traça
dibuix signes antics –besats- en els teus pergamins
per enfonsar –endins, endins...-
un record fugisser de corbes suaus com a perdudes passes.

MORT DE PEIX A L'HORA BAIXA

Ha eixit la lluna com mai
vestida color rogent,

de tan vermella que va
són blancs llavis de muller.

Damunt ones de corall
primes ferides de vent.

Ha sortit lluna de sang
per glopejar sang de peix.

La mort davall l'aigua va,
no li guanya cap soter.

El peix, la lluna, la mar
em fonen com un fester.

       (De "Tríptic de vell marí", Faig 5, Manresa, desembre 1975)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA