(Torelló, 1930)

DEU TANNKES DE LA MEMÒRIA

II

Fórem de sobte
dins l’aire l’un de l’altre,
com sol i aigua
reverberants. Mira
com brilla en la memòria.

V

No hi ha paraula
de paradís que digui
com, dolça força
inacabable, em duies
a beure de més força.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA