(Gironella, 1947)

ZERO – DOS

0            1              2
buitple com un desert
                l’amor
buida
        i plena
                les petjades
                                  a l’arena
                                  o cos

                                  a les planes del silenci
                                  del desert o amor
            el vent dels dies
hi ensorra
    enlaira
               dunes
               o records
hi esborra
    escriu
             traces
             o petons:

       adés cendra i ciri
                                 ade´s flama i foc

J. M. SALA-VALLDAURA

Tot extrem voler
Barcelona, Llibres del mall, 1977.

DES DEL TREN DE SARRIÀ
                                  POEMA D’AMOR

Enceta el parpelleig final la llum
                                             Boca de l’amor
les cames joves del carrer –farmàcia Maragall-
                                              poma prohibida
la paret de la vora bruta i esdentada
                                             cruixir de dents clavades als llençols
Esvaïda la foscor de la ciutat
                                              Oh infern paradís volgut
he d’aturar-me aquí i més enllà
                                             bitllets perduts
sis, set estones malferit el temps i el fum
                                             del desig que creix
amb l’esguard distret de pins i torres
                                              amb púdics pantalons
Llarg seguit de vells ressons s’acosta
                                             Com us sotjo encara
quan, perdudes quasi les llargues estacions
                                             túnel amagat i sense porta, anys i anys esquerps                                        
     i gairebé celades les vies mortes de l’ahir més sol
                                             de la injustícia!
atanso ja el cau miraculós
i la porta oberta,
la muntanya foradada que m’acull
                                             oh tren de besos que tu i jo...

***
  Amb coixins a la cadira,
tres quarts de sis.
Arrecerat dins d'algues
               --carrer S'Auguer--,
m'ets arjau de barca marinera.
De cop i nou
               t'estimo avui:
bonança en alta mar;
del cel,
               el clar més blau.
Als quatre vents,
veles o colors de proa alta.

     (J.M. Sala-Valladaura. Reixes d'aigua, Tafal 1982)
     (Dibuix de Ramon Canet)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA