Magí Morera i Galícia


Lleida (1853-1927)


LADY X

No és pas or, és sol tendre el que ensedaren
les fades que han filat ta cabellera,
i el clar de lluna de tos ulls boiraren
com del Thames magnífic la ribera.

Atenes ben segur que no et coneix;
el món de plena llum no és pas ton món;
i així en el nacre de ta pell llueix
la humida irisació del bosc profon.

En tu floreix la raça forta, antiga,
que de totes les altres amb despulles
n’ha fet son senyoriu, i amb tu relliga,
vell i nou, l’arbre etern de noves fulles.

Misteriosa: què hi fa d’on has vingut?
Tu eres amb Eva al paradís perdut.


 


LES BIRBADORES

Les he vistes passar com voleiada
de cantaires aucells quan trenca el dia,
i del tendre llampec de sa alegria
ne tinc l’ànima alegre i encisada.

Al cap i al pit, roselles; la faldada,
entre herbatges i flors, se’ls sobreeixia,
i en cares i ulls i en tot lo seu lluïa
del jovent la ditxosa flamarada.

Passaren tot cantant!... La tarda queia...
i esfumant-se allà lluny, encar les veia,
lleugeres, juvenils, encisadores...

com si amb llum de capvespre cisellades
sobre marbre boirós, les birbadores
fossin el fris d’algun palau de fades.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA