(Sant Llorenç des Cardassar, 1967)

A LA TAVERNA ELS MARINERS CANTEN

                             I

Sol i vern i durament avortat al món
           cantusseja per la platja.

(Un jorn
               les sirenes
sortiran de mar per abraçar-nos.

Un jorn
              les sirenes...)

                           II

Si un dia em tir a dins la mar
no m’he suïcidat, amics:
he maridat una sirena.
                

DIUMENGE ASSOLELLAT

La boira d’ahir s’ha esvaït;
el cel és ara d’un blau límpid,
els niguls d’un blanc benvolent.
Jo sec a l’ombra d’una alzina;
mentre escric sent com gisca, lluny,
una engronsadora; veus, nins...
La papallona i la libèl·lula
passaren; fugaç companyia.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA