Josep Estadella



(Lleida, 1880 – Barcelona, 1951)
Metge i polític, exiliat.

ERÒTICA

Quan vegis que el teu nu, dintre l’ull meu
no abrusi el foll desig que hi encenia,
vina, oh dona! a arborar-me l’agonia
amb la nuesa de la teva veu.


OMBRA GELOSA

M’he enamorat tants cops que no sé quants,
i cada volta amb un amor sincer:
d’uns ulls, de cabelleres fulgurants,
d’algun somrís que em feia presoner;
de l’aire de retaule d’unes mans,
d’uns sins que endevinava llaminer,
de ritmes i de corbes ondulants,
de veus i de perfums... de no sé què.
De cada amor que em va endolcir les hores
en guardo una relíquia a l’esperit.
Ombra, què vols? ¿Per què, gelosa, plores
i els crisantems dels teus pesars desflores?
¿Oblides, per ventura, que t’he dit
que eres l’estrella de la meva nit?


SET DE LLUM

Jo tresco per un bosc sense confins,
de somnis blaus i aurífiques ñquimeres,
i em perdo per la ratlla dels camins
cercant la resplendor de les dreceres.

No duc altre guiatge que el meu seny
(tèrbola flama dins la nit obscura),
i un alt neguit que em burxa i que m’empeny,
i un baticor que em frena i em detura.

Converso amb els ocells i els fontinyols,
sé nius de versos i de picarols
i a cada dit m’hi crema una lluerna;

camino follament enamorat,
i cerco, entre les ombres, aclucat,
l’alba frescor d’un raig de llum eterna.






 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA