LAURA DALMAU
(El Masnou, 1970)

*

No sé com enyorar-te en sentir
com les venes s’envermelleixen
de paraules dreceres. Calladament.
Em miro en el retrovisor de la raó
quan la teva ànima s’acosta.

No sé com enyorar-te en saber
que res no em pertany, ni tan sols
quan revesteixo el camí balbotejant
els braços per donar cos a l’aire
quan la teva ànima s’allunya.

     (De Donzelles de l’any 2000, Ed. Mediterrània, 2013)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA