Santanyí 1952-1985

CONSOLACIÓ

La pell de la terra, les cugules,
l’escàs blatar, el vell de garrofers,
torrents solcant els muscles,
els batzers
aguantant de l’ardenta ona l’envestida
Entre les mars en guerra pegellida
ferma de les escomeses
Despullat de compostures
i estremit
quan et passi la mà,
turó de Venus.

(De Moramar i altres poemes)

MONDRAGÓ

Mareta de mondragó, amada mia,
ets verda tot lo dia i de nit cantes,
amoll vers els teus pits ma caballera
de romanins i altívols pins salvatges.

Mareta de mondragó tu m'acarones
quan aixec el tors nuu
i el cos tan aspre
d'emblanquinada sorra lluminosa
amarada de grins, de cards
i de perduts coratges.

Mareta de mondragó, ai com t'enyoro!
ja abans de perdre't
i que em tallin
una a una les venes
i me clavin
mil agulles de ferro
a les ales.

Jo te promet que enterraré ben fondo,
a mil anys-llum dels indrets retrobables
les cent alquímies secretes plaguetes
que dins l'estany tenim, tu i jo, guardades.
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA