Barcelona 1951

CANAL DE CORINT

L’espadat és impressionant;
i la sensació de vertigen queda a mig aire
quan veig passar un buc enorme
que gairebé frega el tall fred de les parets verticals.
És la imatge viva d’una ferida,
partit pel mig el meu cor enamorat.


“CAFÈ GREC”

Quan entro al cafè,
els homes que juguen a cartes i daus
en unes taules recobertes de panyo verd,
m’han mirat estranyats.
Demanem un “cafè grec”.
I ens ve servit, com a turc, en una tassa menuda,
negre i espès com la xocolata.
A la mateixa safata,
un got ple d’aigua com és costum.
Una cosa i l’altra,
al paladar, casen.
¿Per què, doncs, no compartir-ho?


ANYELL PASQUAL

L’anyell cuit a l’ast fa festa compartida:
del recolliment a l’alegria només hi ha un pas.
A la finestra hi ha una vella que s’ho mira i riu.
Algú n’hi porta un plat.
S’enriqueix la vida amb un àpat anyal
i la comunitat
que reparteix paraules de bé, danses i cants.
Tot just m’enpassava la saliva
quan ens n’han ofert un tast.

(De Santuari grec)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA