Jem Cabanes





LA LLUNA S’ENGRUNA

La lluna és un mirall,
el mirall, un orgasme,
l’orgasme és un fantasma,
fantasma de metall.

El metall és un crit,
el crit és una plata,
una plata és de plata,
la plata és un bandit.

El bandit és un sol,
el sol és un raïm,
el raïm és un rim
i el rim, un gira-sol.

El gira-sol és groc,
si ho és, groga, la pruna,
que una pruna és la lluna
i la lluna és de foc.

La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare l’esgruna,
“elle adore le viol”.

(De A festes de pollancs i aurores)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA