Palma, 1976

CARDAR

     Vull travessar
erms d’incongruències.
Sullar paranys de la ment
com deserts de glaç.
Faré que el meu sexe
despulli l’ànima del teu record.
Atura la música
i escolta la tormenta.
Aigua que s’escola
cuixes avall.
Sang per regar
el teu jardí fosc i espès.
     Cada moment que passa
és un instant perdut.
No em miris quan sigui a terra.
Mira’m quan vaig caient.
Una fal·làcia sense sentit
que et farà creure que puc volar.
No em miris quan sigui a terra
ple de sang i derrotat.
     I respirar de nou
perquè vessar-se no és morir,
sinó un punt i a part
en un quadern
de promeses eternes.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA