Barcelona 1912-1994


Adés de l’alba
Barcelona, Quaderns Crema, 1990


EL SALTAMARTÍ

Si jo et pregunto, infant, què és el saltamartí,
¿aniràs al teu cel curullat de joguines
on acarones l’ós i el conillet pentines,
on guarde sols i llunes i l’estel del matí,

et rendiràs, alegre, al desig de junyir
tots els enamorats segurs o que endevines,
a la claror insolent que traspuen tes nines,
ignorant, envanida, qua algú pugui sofrir?

Aquest ballaire fi no cau mai. Es redreça,
rialler, als teus batzacs. Talment com si el seu ésser
no conegués la ira, l’anglixa ni el dolor.

És ben falsa, però, infant, ta meravella;
no hi ha ànima noble que accepti ser mesella.
Salvatgeta, l’amor no és submissió.


LES VAQUES

El llamp filaberquí burxa la por.
Retruny el rabiós udol del tro
timbalejant fonsíssim. El ressò
rossola per mil timbes de foscor.

Perles i ploms nacrats, pous de blavor,
fumeres blanques de dolcíssim plor,
boires que arrissen l’escarritx del so,
tot s’atura a mirar la processó.

Són les vaques, solemnes, ventre ple,
ulls plens de mosques, explosiu braguer,
cua de pèndol, defecar serè.

Un gos solar les mena pel sender.
Bramulen, pixen. Mort el rajolí,
rebenta el xàfec a barrals sens fi.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA