Òscar Aguilera i Mestre



Palma, 1971


BES A MITJA LLUNA

Nit, lluna, tot l’esplendor d’un crit
d’esperança amb tonalitats d’ocre i or.
I fum de ciutat adormida
que es dilueix en la immensitat d’un somrís.
I al llit es belluguen els nostres cossos
descrivint curves lunars entre crits d’esglai
i caliu d’amor encès. Nit, lluna i
suor de cossos fent l’amor.

(De Recers de boira)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA