Sebastià Sànchez-Juan (Barcelona, 1904-1974)
Publicà el Segon manifest català futurista: Contra l’estensió
del rifisme en literatura; El primer Contra els poetes amb minúscula,
l’havia publicat Salvat-Papasseit. Hi diu: “El tifisme de què ens
parlava Salvat-Papasseit ha pres la susdita forma neoclàssica en el
tarannà d’uns rimadors panxacontents, bons barcelonins –emprant la
idea de l’Adrià Gual- i que fan de cirabotes. Nosaltres,
qui havíem callat fins ara, obrim nostra boca, en primer lloc, per
a gitar un gargall en aquest tifisme tan pudent de poetes en minúscula
i per a cridar uns mots subversius.” "A la Poesia no li cal el Vers."
"preconitzem la Poesia nua, jove, lliure, que marxa i que vola i que neda
i que fa rebequeries i que riu i que ama sense treves, sense noses, bandejant
les migradeses."
Era mestre de català nomenat per Fabra. Al llarg dels anys 1929 i
1930 va publicar per capítols “La meva poesia” a la revista
La paraula cristiana; hi diu “Del meu gust per la declamació procedeix
la meva vocació poètica”. “L’expressió de l’absolut
–cal dir-ho?- és la meva aspiració inevitable.” “La poesia
és cant” “La poesia no consisteix en allò que canta, sinó
en la manera de cantar-ho; i llavors és lícit de sostenir que
mai com avui ha estat difós el sentit d’una poesia essencial.” “Cal
no fer literatura de literatura. La poesia ha d’expressar –poèticament-
la vida que el poeta abasta directament”. “Abunda l’error de creure
que la poesia és l’expressió humana dels sentiments humans
–només condicionada per la versificació. La veritat estricta
és que la poesia és expressió poètica. De què?
De tot el que el poeta voldrà”. “L’hendecasíl.lab, aquesta
meravella italiana, és un ritme que s’avé gracioament al català.”
Cantà la realitat ciutadana i maquinista (la velocitat motorística,
objectes industrials). Publicà algunes traduccions d’Apollinaire,
Max Jacob, Tzara i Éluard. Clar precedent de la poesia escènica
de Brossa (accions, accions musicals...) en el seu teatre sintètic
(No el conec, La patum, Lirodrama) i en les seves Divagacions. (1929)
Fluid (1924)
MARXA RADIANT NÚM. 1
Marxem
dins el carro d’argent de l’Orsa
Ruptura de cables per més llum
L’eternitat roda i roda i roda
I si tinguéssim fred
encendríem el món per escalfar-nos.
21012
21012 matins saltaven
-esclats 21012 vòrtexs-
de les botelles de xampany
Reien
no solament
21012 cordes del meu cor
sinó
tota la meva sang i els meus ossos
i els autòmnibus nous
amb 21012 flames-miralls escarlata
Constel.lacions (1927)
PRINCIPI I FI
Amor, afina els nervis de la vida
amb l’alè de la teva tebior.
Deslliura la rosada comprimida
de la dolor i encén-la amb ta claror.
Acoloreix la terra pressentida
de flors i fruita de promissió
i entre la veritat i la mentida
fes tremolar ta viva il.lusió.
Que la sensació del teu perfum
torni rosa la nostra intel.ligència
i rossinyol el nostre paladar.
I que amb l’esguard puguem sembrar ta llum
en l’ànima de qui no pot amar
tot inflamant-se de la teva ardència.
VIBRACIÓ
A l’anunci
li tremola la veu
lluminosa.
ALBA
El matí
encenia el meu son
de ganes de dormir.
MADRIGAL
Dels meus besos et resta
borrissol a la galta.
OU DE 2 ROVELLS
rodons com els pits d’una
B.
PRIMAVERA
Vesteix un bastó
i semblarà un senyor.
¿Qui vesteix els arbres
que semblen àngels?
LLIBRE,
obre’t com un ventall pluricolor
en les mans amigues.
SACERDOT CIUTADÀ
Intel.ligència d'àngel, cor de dona.
Una dolçor que li fa olor a les mans
dóna gust d'ell als bàlsams cristians.
Li pren bellesa tota cosa bona.
Somriu amb un esmalt amorosit.
Mig franciscà d'Assís i mig de Sales,
per tota flor de Déu té un batec d'ales
al pit sensible negrament vestit.
Amb polidesa afrancesada inclina
l'orella xica a manta mantellina:
en la confessió li grana el zel.
I en el matí d'hivern, a casa seva,
que un fum suau, de tot respir, s'eleva,
pren xocolata com servit del Cel.
Cua de gall (1929)
CASA DE BADALONA
Tots els amics i les amigues
ens hem donat la llum al cor.
El temps fa mel a les bigues
i serradures d'or.
Casa de somnis inefables,
que fou de pescadors antics,
d'on potser treien els diables
amb salpassos i crucifix.
Cambres de dalt amb calaixeres,
com clavecins d'or vell intern,
amb una olor de primaveres
més pura en els matins d'hivern.
Pintures fràgilment madures,
finestra al mar i sostre oblic:
l'ona hi deixà ses altures;
els trens, llur niu d'ocellic.
El piano té pols de trena,
tan fina com la son que fa.
L'amistat ens vessa a veu plena
i la mà és música a la mà.
INFANTS
Quan bastiran llurs cases
llurs mans tindran l’amor
amb què pastaven fang.
EVA ASKWITH
Eva
-vestida de motorista
apareixent al dirt-track,
petita, de passa birítmica-
Askwith.
Ja és dalt de la moto
en marxa al costat del seu desafiat.
Paf! –als nervis de tothom.
Ja els han dat la sortida.
Remoregen les màquines terriblement a la rúfola escòria.
Esforç tibant del cervell als palmells aferrats.
La cama esquerra malda, als viratges.
Prrrrrrrrrrrrrrkept... prrrrrrrrrrrrrrcrack... prrrrrr
Prrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrcrack... prrrrrtuf... rrrr
Ella!
Paf!
Ha guanyat!
Alenteixen el tren i ja es troben,
voltant encara, i es donen la m’à.
Feliç de mi si pogués obtenir de la teva encaixada
l’aproximació a una poma més dolça
que la poma del rècord que acabes d’abastar.
Eva,
m’has commogut aleshores que amb un gest de nena
t’has descobert la cara,
la teva cara vermella de rossa.
Askwith: és bell el teu cognom,
que vol dir demanar amb algú o amb quelcom.
Campiona del món de carreres en pista de cendra,
motociclista de pressions maternals,
hurra!
LLISTÍ DE TELÈFONS
Llistí, ple de lletra fina,
solfes de la inquietud,
l’adreça del nom volgut
fa una ombra impresa anodina.
Sensible als nostres sentits,
-com fulles de flor, macades,-
es desclou, en abraçades
iniciades, als dits.
LIRODRAMA SENSITIU
Elements
Taula coberta de tovalles blanques. Un candeler daurat, sostenint
una flauta de canya, encimerada amb un clavell vermell. Un vas de cristall
amb aigua: n’emergeixen un clavell rosa i una corda de guitarra, la qual
es desmaia en la blancor i pervé a escolar-se ran d’un tros de mica.
Una caixa de música.
Una altra taula, nua, amb una safata d’argent i un munt de cobertors.
Penjant simètricament de fils de cosir, una volva d’escardot,
a mig aire, a la primera taula, i un estel d’argent a l’altra banda.
Acció
Es dóna corda a la caixa de música.
Amb el clavell rosa, tret del vas, hom toca el clavell vermell,
el vas, la mica i la caixa de música.
El clavell rosa és mes a la safata i amortallat amb unes
tovalletes de fil. Cal amortallar també la caixa de música
amb draps de diferents colors i qualitats.
Es cobreix la taula sensitiva amb un domàs. Apaivagada,
encara sona la caixa.
Explicació
Hi ha infinites correspondències d’aspecte i de perfum
entre la volva d’escardot i l’estel, entre la caixa sonora i els draps que
la tapen, entre els dos clavells, entre el vas amb aigua i al corda de guitarra
i la mica, etc.
Dels objectes diversos flota un llenguatge de suggestions.
Cadascú és lliure de fruir a la seva manera aquesta
realització de fantasia.
La flauta de canya, tot representant un ciri encès, pot
no perdre la condició de flauta que produeix la imatge de clavell
vermell d’una nota.
El procés del clavell rosa pot simbolitzar una mort delicada.
(Estrenat a l’Estudi Masriera la tarda del 3 de març de 1929. Actiu,
senyoreta Maria Masriera)
Divagacions (1929)
...que la màgia
venci la raó,
i la rica i gosada
fantasia
actuï lliiurement...
Goethe, Faust
DIVAGACIÓ CINQUENA
Palmell,
¿agomboles
la forma que deixí en el buit?
Pressento el sol que és mel i gerra
i cabell ros d’amada.
Els carrers vells pugen en fruita al cor.
Les arcades i els gats crien ombres.
DIVAGACIÓ CATORZENA
Primavera d’ampolla destapada
per a les coses prenys.
Aigua manipulada,
fosa viva en carn i tovallola.
¿On és la lluitadora vestida de carmí?
Les fornícules àuries esdevenen so.
Cançons i poemes (1931)
CAMÍ DE CADA DIA
Camí de cada dia,
fet no ben bé a la mateixa hora,
et retrobo pertot, en l’aire, a les butxaques,
en forma vaga d’esperança nova.
Quan t’oblido romans, però,
i quan fins oblido que estic content
em reserves una sorpresa
per si la sé trobar.
Meravelles de nacre i de lacre
arreu.
Camí de cada dia, per a la meva joia,
lleuger lleuger pendís del cel.
JO, PALLÀS, ENAMORAT
Vinc a fer-te el paper d’adorador,
amb una cucurulla de diari,
de la lletra del qual só corrector,
cobert, ara que plou a l’escenari.
La vermellor fragant del coloret,
¿es desfeia amb tes llàgrimes un dia
com ara es destenyeix el teu barret?
Jo et viu soferta amb llot que et percudia.
Dèbil sollada, l’àngel no t’ha fuit
(som molt amics els àngels i els pallassos).
Jo, que omplo de rialles el món buit,
vull tenir plens d’amor de tu mos braços.
GOIG FEBLE
¿On és la cosa que tu m'omplia
el braç i tota conca del meu cor?
Allà on empal.lideix l'agradosia
cal fènyer anells amb musiqueta d'or.
L'olor de somni de ta carn és fuita,
el color de ta vida és vermell vell;
pren a la falda aquestes flors com fruita,
mig malmeses de pluja i becs d'ocell.
CANÇÓ DE L’AVENC DEL COR
No em doneu flors, que no en cobejo;
doneu-me mels, que em fan glatir.
Mirall picat de dolç que et tornes,
t’escua la rosa i el matí.
Els oripells amb què t’adornes,
amor, no perden goig de mi.
La meva set no té mesura:
ara voldria copa i vi.
No em doneu mels, doneu-me altura.
No sé què vull que em fa sofrir.
No em deu amor, que no sacia;
doneu-me joia per morir.
GATET ESCOTORIT
Juga a pilota amb qualsevol paper,
i, dreçat com un ós, mou, amb la pota
de gatet desmamat negre i lleuger,
la penjarella d’uns cordons de bota.
Descobridor de tires de colors,
n’és guarnit en son ball de tomarelles,
i, reprenent la positura d’ós,
emprèn ombra i soroll de meravelles.
Corre a l’eixida i grimpa al galliner,
entre cloqueigs de l’aviram sensible,
i mossega la fusta, llaminer
d’inefables designis. I tot d’una
cau, defugint algun reflex temible,
i es llança a les teulades vers la lluna.
HAI-KAI OCCIDENTAL
Moixó,
¡com sobrevoles la meva mitja alegria,
que te l’enduus!
CAP D’ANY
(Jazz)
Bon any! Avui
valguen-nos lluminàries i molleses,
visca l’amor i tot licor!
Amics, farem
sonoritats de vidre clar i de plata
a la taula entre flors.
Arrencarem,
si volem, tots els fulls del calendari
i en farem pluja d’estels.
Dibuixarem
un rellotge aturat a quarts de quinze
i seguirem fruint.
(Veu)
Vinc del carrer,
colpit de visions il.luminades
i atropellaments eludits;
vinc amb l’any nou,
l’ànima fredeluga entre vestigis:
tot de retalls humits.
(Jazz)
No hi fa res! Va!,
redoblem l’alegria sostinguda,
improvisem un himne errant.
Daurem la mort,
donem fruits de pinzell a aquelles branques
que no han pogut florir.
Tenyim-ho tot
com el cabell i els llavis de l’amiga
amb qui alternem calçat lluent.
Ens hem cridat?
Libem, libem, que menjarem cireres
amb mel i son d’amor.
(Veu)
Aigua brillant,
la meva joia en llàgrimes frangibles
aquesta nit vol esclatar.
Adormiré
l’afany d’amor com una antiga pena;
ja em plau només cantar.
(Jazz, amb sordina, i veu alhora)
Apaguem llums,
Divinals flums
deixem flotar les íntimes cantúries
ofegaran mes íntimes cantúries
i no diguem res més. La nit
i no diré res més. La nit
es desteixeix
que s’esvaeix
damunt el nostre clos d’hora encantada.
endugui’s la tristor dissimulada.
Bon any nou!
Bon any nou!
HA D’ÉSSER DOLÇ SOFRIR PER TU...
Ha d’ésser dolç sofrir per tu
com ara em plau plorar.
Un cert caient a mig traçar
em ve del teu front nu.
Dibuix al llapis, cabell fluix,
cosa meva esdevens;
jo em desdibuixo en el dibuix
que fan de tu mos pensaments.
Concites roses i blavor
amb ta duresa de
passar bugada i planxar que
et prenen passió.
Poemes de promès (1933)
*
En els meus versos hi ha sang teva i tinta meva:
jo t’he aspirat i visc tot ple del teu perfum.
Quan ens absorbiran flors pàl.lides de treva
esdevindrem vidents d’una mateixa llum.
*
La pressió dels teus dits
(lleu, sense ombra d’impuresa)
fa florir tots mos neguits
amb perfum de placidesa.
*
Els miralls maduren
de tu.
*
Si m’entristia una cançó,
sedes llunyanes de ta ploma
m’eren vingudes, oh coloma,
aroma del del Consolador.
Sànchez-Juan, Sebastià. Poesia completa I (1924-1933). Barcelona,
Columna, 1995.
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
