francesc pujols
 francesc pujols



(Barcelona, 1882 – Martorell, 1962)

Autor d’un únic llibre de poemes, però que segons diu Enric Casasses “toca la més alta poesia, com en algun capítol del llibret L’evolució i els principis immutables i en moltes pàgines del seu monumental i sempre útil Concepte general de la ciència catalana”. També publica Hiparxiologi o ritual de la religió catalana i, amb dibuixos de Xavier Nogués La Catalunya pintoresca: “unes petites proses de Francesc Pujols que ni són ni deixen de ser poemes en prosa ni cap altra cosa però no hi ha dubte que brillen com una de les més belles i divertides maniobres que s’han fet amb la nostra llengua.”

EL CAMÍ

Veig un caminet
per entre les vinyes.
¿A on me durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia:
saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Coim hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si s’en vols saber,
passa-hi cada dia.

Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols, amb un pròleg d’en Joan Maragall (i un epíleg d’Enric Casasses). Barcelona, Quaderns Crema, 2004.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA