(Barcelona, 1882 – Martorell, 1962)
Autor d’un únic llibre de poemes, però que segons
diu Enric Casasses “toca la més alta poesia, com en algun capítol
del llibret L’evolució i els principis immutables i en moltes
pàgines del seu monumental i sempre útil Concepte general
de la ciència catalana”. També publica Hiparxiologi
o ritual de la religió catalana i, amb dibuixos de Xavier Nogués
La Catalunya pintoresca: “unes petites proses de Francesc
Pujols que ni són ni deixen de ser poemes en prosa ni cap altra cosa
però no hi ha dubte que brillen com una de les més belles i
divertides maniobres que s’han fet amb la nostra llengua.”
EL CAMÍ
Veig un caminet
per entre les vinyes.
¿A on me durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia:
saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Coim hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si s’en vols saber,
passa-hi cada dia.
Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols,
amb un pròleg d’en Joan Maragall (i un epíleg d’Enric Casasses).
Barcelona, Quaderns Crema, 2004.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|