(Manlleu, 1948)

DESTERRAMENT

La meva amiga ha partit aquesta alba;
de lluny, m’arriba el seu perfum
per entre camps de gira-sols.

Ella ha estat un salvatge diamant,
enmig d’un poble fantasmal;
és com un parc de gessamins.

Plàcida nit assossegada,
que passo ert com un monjo visionari,
les mans plegades.

Quan recordo les seves passes de lliri,
aquelles nits tan clares,
els rats-penats em roseguen el cor.

M’embriago amb vi pur i kif.
Oh, aquells temps que ja són lloses!

     (De Passeig de gessamins,  Barcelona, Empúries, 1987)

INDIFERÈNCIA

               A Miquel Bauçà

Un meló fresc, al sol, rodola
rosta avall, sense res que el pari.

Dolça demència del nen,
recollint espigues verdoses;
i els vividors cantant.

Sota la blanca porxada, una mà partida
fa senyals al revés,
com un ull que indica un camí.

Un terratrèmol ha aterrat les quadres;
sagnosos, els cavalls s’agenollaven,
mentre els renills queien a l’esplanada.

El vident se’ns ha desinflat.

Alegre encanteri del vell.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA