(Grau de Gandia 1952)
Ha traduït la poeta austríaca Ingeborg Bachmann (1926-1973).
(Paisatge emergent. Trente poetes catalanes del segle XX. Barcelona, La Magrana,
1999)
*
Quan vingues,
vine sense paraules.
Anirem dibuixant-les
en el cos com un foli,
anirem inventant-les
en les formes del tacte.
Vince sense records,
amb vestimenta nua
d’imatges retingudes.
*
El teu cos no és sal i és la sal
com no és pa tampoc i és el pa
que ara s’ha partit en dos i menge
sacrílega, santament, sacrifici,
eucaristia de la nit oberta.
No és casa el teu cos i és la casa
que podria habitar-se sense llums,
els ciris grocs encesos, olors grogues,
temps ferit sense culpa, sense origen,
altar sense condemna, eucaristia.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|