(Girona, 1885-1965)
Formà part de la revista L'Enderroch (1902), òrgan gironí de les posicions esquerranes defensades per El Poble Català, i fundà el setmanari Catalanitat (1910-1911), d'ideologia republicana i nacionalista. Va escriure novel.la, teatre i poesia.

[SONET A LAURA]

Comptar hores que passen! Saber de quin color
tenen elles les ales! Llençar-les a braçades
o retenir-les totes en un manyoc d'amor!
Atraure amb suavitat les que han sigut llençades,

i fer d'aquest triar i retenir les hores
un joc etern i hermós que s'anomeni Vida!
-Oh dona de les clares rialles floridores
conscientes de sa blanca i perennal florida!

vet aquí Tu i ton viure d'amor!... Oh, si sabies
d'aquestes albes hores que tries i destries
aturar-ne sols una; posar-la en el teu pit,

i mostrar-la amb el gest més temptador! Llavores,
oh, com l'esclafaríem, la rosa de les hores,
a l'abraçà'-ns nosaltres, vencent a l'infinit.

INTERIOR

Un bar melangiós al fons del bulevard:
rera els c ristalls grisencs les testes difumades
de dos, tres vagabunds, qui escolten el plorar
de les tardes d'hivern, de pluges desmaiades.

Ella -Eliseth d'ulls glaucs- passa amb son riure clar
entre la hipocondríaca somnitud encantada,
amb el veire del vi que fa riure i cantar,
i amb sa alegre infantesa, inconscient i adorada.

Eliseth s'ha aturat bellament somrienta;
i aquell vell, el més vell dels bohemis ombrius,
l'ha mirada amb ulls blaus, de dolcesa morenta;

ella ha obert ran la copa els seus llavis flexius,
i aquell vell -el bon vell de mirada morenta-
ha besat tremolant el crestall de l'absenta.

Miquel de Palol
Salamó.
Tafal. Son Coc, Ciutat de Mal. 1981

HISTÒRIA DELS ULLS

III.

La Lola diu que ja no me la tiro
prou sovint oh! Hexàgon en mil troços
I tu em demanes això? Dorm el foc
Crancs a les plomes!!!! Sensualitat mascle:
Escenari: fum negre, bombeta amb les parpelles en terra
La nuesa del piano rellisca tan verda freda
tan pàl·lida tan nua suor de subterranis de ciment solitari
que aquest ocell no pot acabar-se el cafè.
Em sap greu que ningú no em demani ajuda
perquè a mi tot se me'n fot.
... Si és cert que no es pot humiliar la natura
perqu`pe les meves llàgrimes no són fang?
Oh - oh! el cuc o frac la campaneta
allons-y, boys! que és qui ens hi du
la primavera.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA