(Palma, 1957)


Poesia: La ciutat tankada (2000), La caravana de la poesia (2002), El mussol i la musa (2007)
Narracions: Camí de Kazakhstan i altres narracions (2002)
Novel.la: La flama marina (2006)



El mussol i la musa
(Palma, Documenta Balear, 2007)
Il.lustracions: Alexandre Clariana

Ramadà de cendres

EL MARINER

Sóc el navegant dels somnis aigualits,
aquell que gaudeix dels fums voladors
amb la mirada buida cap a paradisos ignots.
Sóc també el mariner enyoradís del port plàcid,
esgotat de llargues travessies tempestuoses
i avorrides nocturnitats de velams absents.

Més amunt del cap em creix la càrrega dels ahirs
on s'amunteguen renoueres imatges infantils
i una cabellera bruna a endomassats palaus urbans;
però els meus peus s'aguanten ferms al trespol
i tenc, a la còrpora poderosa de la quarentena,
la cigarreta de les il.lusions ben encesa.

Dubto si a partir cap al daurat port novell,
ple de fantasies rere una perillosa travessa,
o romandre a les drassanes de l'antiga ciutat...

No friso d'encetar el meu nou destí.
Puc esguardar els crepuscles infinits
i les belles aurores rogenques
perquè he transformat el feix del cap
en pura imaginació fugissera.


DILLUNS FEREST

Descarabutats els llençols de la son inúti.,
m'assec enfront del meu rostre vençut.
Sol a les altes hores nocturnes, em veig:
horribles celles m'inflen els ulls nafrats
i m'espanto dels llavis trencats de paraules.

Avui, maleït dilluns d'adéus festius,
tasto la xereca collita de les meves fantasmes.
He berenat tranquil·lament amb l'estimada
però no em socarrava la seva flama lluent.
Tot seguit, reclòs al món pulcre dels llibres,
descobria els meus ardits secrets ja impresos.
Al dinar, el viatge enyorat a les terres fosques
s'ha esmicolat abans d'albirar els grans mapes.
A sol post marcava el telèfon de l'esperança
però la dama etèria no despenjava l'auricular.

Tantes malaurades sensacions diürnes
m'han forjat aquest rostre temible,
insomne de cap i adolorit de cos.
Els meus fantasmes em traeixen:
jo els invento i ells m'abandonen.

Demà, després d'enviar el correu d'Orient,
m'apuntaré a una llarga navegació pel Nil
allà retrobaré els ulls misteriosos d'Asmara;
l'única fantasia que encara em resta fidel.


Sonets de la garsa

FLORS TACADES

En un capvespre de clarianes feixugues,
m'enfilo a l'esquerpa timba de la ribera,
amb la daga cullo el fonoll de primavera
mentre xisclegen les gavines més porugues.

Temptant l'equilibri assassino els vegetals,
somniador del teu bell rostre em tallo el dit,
brolla un rierol de sang amb ferest delit,
xuclo la carn ferida al temor dels penyals.

Ple el senalló, oblido les costes nadives,
miro el sol morent, agafo les semprevives
i, de cop, la sang rebenta a les flors altives.

Els esclats de foc amaren de vermellors
les teves fantasmes d'encisades grogors.
Visc gojós la besada de sang a les flors!


Espectres medievals

DIFÍCIL ELECCIÓ

M'esperàveu a la font, impacient joveneta?
Us presento, galant, els més humils aspectes
podeu triar l'ocell o el mamífer, i també el rèptil.

Puc ser dels tres móns o simplement home,
si em colpegeu amb la gerra descobrireu la farsa.

 


ESPERMA DE BOC

M'agenollo humilment davant vostre, fantasma,
el boc nocturn m'ha fecundat la cervellera
i les feres em grunyen esporuguides.

Us suplico misericòrdia, cruel dama,
no vull romandre andròmina enamorada.

 







 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA