Marià Manent


 

(Barcelona 1898 - 1988)
Tradueix Keats, Shelley, Thomas, Blake, Dickinson, Coleridge...


LLUNA DE GENER

A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.


OCTUBRE

Bull el most i la lluna s'aprima
i pels núvols esmola el coltell.

La frescor matinal regalina
aquests dies d'octubre novell.

Jo gustava en la rosa desfeta
la dolçor d'un record (no sé quin),

quan tornà la musica discreta
de l'acàcia que es va alleugerint.

I m'ha dit la subtil Melangia,
que és en mi, tremolosa i fidel:

"Mira, al món, quina gran harmonia:
pins i vinyes i núvols de mel.

Mai no veies la serra tan clara,
ni tan nou el color de la mar:

però et manca la fina alimara
de la Joia que et vetlli la llar."


MOMENT

Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acomanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l'atzar
té la color més gentil de la platja,

el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.


inici

Pàgina de presentació MAG POESIA