Jordi Llavina


(Gelida, 1968)


La corda del gronxador
Barcelona, Proa, 2006

MASTITIS

El nadó esdentegat
-només l’eina dels llavis
temptant la carn del pit.
L’arèola ortigada,
la mica de carn roja del mugró
que es va tornant, de mort cartílag, nervi.
De tant en tant, del pit es desaferra,
però el torna a embocar amb més desfici.
Com xucla, el fosc saurí!
Sembla un peix que boqueja
fora de l’aigua.
Com té sanguinolenta
la geniva que enconxa
l’os del forat rodó de la boca
-cara d’àngel, cua de sangonera,
amb el cor amorrat al cos que raja,
escanyant-li el galet lilós
de les dolces mames ferides!


POÈTICA

La fusta del seient del gronxador
encara és tèbia de la nostra sang que hi seia.
Vol i vertigen en el joc recent,
la sella encadenada de l’esglai.
No hi som, però la corda encara branda.



Diari d’un setembrista
(Alzira, Bronera, 2007)

SOBRE L’AMOR

Ets fet del color efímer
de la fruita a la branca.
Sang de cireres que eixuga de l’aire
la mà que, collint-te, t’acull.


NOVEMBRE

Avui la vinya
vegeta en el rovell
dels pàmpols secs.
Ahir, però, els raïms
com l’hacer fulguraven.




 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA