(Sa Pobla, 1953)

[...] la poesia d'Antoni Gost és fràgil com una ària d'oratori, breu com un presagi, intensa com un glop d'absenta, lluminosa com la còlera d'un llamp, única i inèdita, com una onada, com una carícia, com tots i cada un dels actes humans, car "l'acte és verge, fins i tot quan es repeteix". [...]Són, els seus versos, de matèria metàl.lica, durs com el cristall de diamant i, alhora, orgànics, tendres i voluptuosos. [...]
         (Lluís Maicas 06, dins VIII Festival de poesia de la Mediterrània, Palma, juny de 2006)

VII

Encenc una cigarreta,
calostre de diòtries de xarol,
regalimant per les ginyes
d'un cementeri de papallons fenicis.
El.lipsi d'amor.

VIII

            A tots els meus amics

Silenci de bruixes de porcellana.
Vèrtebres de moviment de dansa.
Entelades per pètals de l'oci dels déus.
Enyorança de vell voltor.

Extrems de migdia
acaricien l'adolescència d'un capvespre
que es tomba al somni d'una canastra d'olives.
Imatges es fixen a la retina de la nit,
es dilueixen i erosionen la fosca.
Rostres d'insomni s'allarguen cap al blau.

Espina de peix
que baixa a la somnolència
del vampir de les paraules.
Perfums de violetes
esborren aquest pensament.

Teix sóc,
de tots els cants de la meva terra.

XI

Al costat esquerre,
a la tercera costella
on tu m'acariciaves,
ara verdet
i dues tatxes rovellades
on penja la teva absència.

XVIII

               A Toni Vallés

Oliveres platejades
de cansament de mans de miner.
Suc l'amargor del migdia.
Besades de vellut de mandarina.
Jo sallant ossos de paraules
i les fic dins una alfàbia.

XXV

             A Toni Caimari

Suïcidi de Déu...
...Neix el so.

Interiors invertebrats
Antoni Gost: poemes
Tòfol Sastre: pintura i dibuixos
Antoni Caimari: música
Sa Pobla, Edicions Albopàs, 2009

*
Capgirant la nit
cauen tots els somnis
de l’estany dels àngels
dintre tots els verds
esmaltats del teu cor.

Immobilitat, bumerant
en els gests de la teva lividesa.

*
Els dits d’un desmai
floreixen alens de teranyina
cosint les distàncies de les paraules.
Funàmbul
travessa buits de somnis de mercuri.

*^
Capoladissa d’ulls d’àngel.
Pigments.
Agafau un pinzell i tenyiu
la memòria d’aquest poema.

*
Endins la mà al firmament,
sent l’esterilitat del gest
de pelar una poma.
La suor de l’immòbil
cau a la molsa del somni.

*
Ingràvids com cossos buits,
pellerofes de somnis de genetes
perdudes pels clivells de la serena
pels udols que toquen a la meva porta.

*
Dama
negra.
Domàs,
negres cavallers amb banderes
ataronjades s’adormen al costat
de la meva ombra.

*
Cocteau
semen
Brossa
nins corren pel pol·len
de la imaginació.

*
El meu mirall
s’ha arrugat, pansit
com la infància del meu cor.
Ara, uns desconeguts
tancats dins els reflexos
de les nostres mirades.

Quan maduren els raïms
dels parrals de la nit,
bruixes fan esquer
on s'oxiden les paraules
que van cap al meu amor.
Un calfred de tardor
esclata amb la mel
dels jocs del teu cos
que encenen tot el firmament
amb confits de colors.