(Ciutadella,  1982)

“he après la importància que té el fet de no dir les coses, sinó mostrar-les. Mostrar-les en imatges, en sensacions.”

*

Parlen sense dir
perquè la poesia ja és a les imatges
dels anuncis de telefonia
i les paraules són meres autopistes
on s’embussen les mentides.
Ara que el desig és només
als ulls dels fillets el dia de Reis,
et trobo a faltar,
i torno a engegar el televisor.


*

-I tu, com has arribat fins aquí?

-De puntetes,
per veure’t de més a prop
sense despertar-te
i ficar-me al teu llit.
Perquè aquí m’oblido
de la calor adulterada
de l’estufa de butà.


*

La mar m’ajuda
a fer-me el nus de la corbata
i em pinta els llavis
de sal...




*

Precisa i preciosa.
La rosada refreda el matí
de l’illa, tan suau,
de Menorca.

*

Puja amb l’ascensor
i entra en el meu jersei,
que és de llana gruixuda.
I si ric no em facis cas
perquè aquí dins ja no plou
i la teva pell m’emborratxa.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA