Figueres 1904
Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, el 1928 signen a Barcelona el MANIFEST GROC, de definició programàtica i provocació pública, on exposen algunes idees mestres de Surrealisme: alliberament de la raó, subversió moral, recerca de l’altra cara de la realitat, exaltació de la modernitat (cinema, jazz, el nu, el gramòfon...). Hi diuen:  “ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel.lectualitat catalana d’avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.   PREVENIM de la infecció als encara no contagiats. Afer d’estricta asèpsia espiritual.” “PREGUNTEM ALS INTEL.LECTUALS CATALANS: -De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grécia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques?    AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l’esperit de Grècia que els nostres intel.lectuals”. “DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà.     DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l’Orfeó Català” “DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d’audàcia.   DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul” “DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l’antiga literatura” “FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D’AVUI, dins les més diverses tendències i categories: Picasso [segueixen una vintena de nomes, entre els quals Miró, Breton, Tzara, Éluard, Aragon, Cocteau, Lorca, Strawinsky]”.

Dalí, el 1930 pronuncià una conferència a l’Ateneu Barcelonès on resumí algunes idees mestres del segon manifest de Breton i on apunta el seu mètode paranoico-crític: “Car, paral.lelament als procediments (que cal considerar com a bons sempre que serveixen a ruïnar definitivament les idees de família, pàtria, religió) ens interessa igualment tot el que pugui contribuir també a la ruïna i descrèdit del món sensible i intel.lectual, que en el procés entaulat a la realitat pot condensar-se en la voluntat rabiosament paranoica de sistematitzar la confusió, aquesta confusió tabú del pensament occidental que ha acabat essent cretinament reduïda al no-res de l’especulació, o a la vaguetat o a la bestiesa”.


DIVAGACIONS
QUAN ELS SOROLLS S’ADORMEN

Els reflexos d’un llac...
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda
morenta... El misteri
de la nit propera... tot
es dorm i difumina... i
és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...

    Rev. Studium, n. 6. Figueres, 1 juny 1919


POEMA AGAFAT AL VOL, NO TAQUIGRÀFICAMENT

     Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini. A la màquina de cosir, el setrill del petroli i sobre el setrill un rellotge tou, com un formatge de Camemberg que regalima, i se li veia l’os, se li veia l’os de la punta del dit gros del peu.

     I tot allò no era més que un ruc podrit. L’ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini no era altra cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte.


POEMA DE LES COSETES

     A Sebastià Gasch, amb tota l’alegria anti-artística

Hi ha una coseta petita posada alta en un indret.
Estic content, estic content, estic content, estic content.
Les agulles de cosir es claven en els niquelets dolços i tendres.
La meva amiga té la mà de suro i plena de puntes de París.
Una sina de la meva amiga és una calma garota, l’altra un vesper bellugadís.
La meva amiga té un genoll de fum.
Els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els
     petits encisos, els petits encisos, els petits encisos... ELS PETITS ENCISOS PUNXEN.
L’ull de la perdiu és vermell.
Cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes,
     cosetes...
HI HA COSETES, QUIETES COM UN PA.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA