clara beltra



Cendres

Les espurnes vivents dels nostres llavis,

Curosament aferrats a la llibertat.

La pell espessa, la pell bruna ombreja la Lluna.

Lluna esquàlida i vaporosa,

Que es reflexa en la lluminositat

De la pell.

Pestanyes humides,

D’antics plors recordats i

De rogenques albades amb tu.

Romanceges vagament en l’ immens mar,

Les salades aigües, amb tu dolces.

Només són les espurnes humides,

Les cendres grises i blanques,

Que t’uneixen amb la pell bruna.

L’aigua,

La teva ànima que roman en silenci,

Acariciant les ones.
















Somriure trencat

Un somriure trencat,

Mil trossets punxeguts

De vidres

S’escampen per l’habitació.

La llarga carretera

Aguanta les cames feixugues,

Massa pesants.

Com l’amor brilla en la calidesa

Dels primers dies.

El plor brolla dels ulls cansats

De les nits d’insomni i dolor.

Mai més,

S’ha dit a ella mateixa.

Ja esta.

S’ha acabat.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA