Cendres
Les espurnes vivents dels nostres llavis,
Curosament aferrats a la llibertat.
La pell espessa, la pell bruna ombreja la Lluna.
Lluna esquàlida i vaporosa,
Que es reflexa en la lluminositat
De la pell.
Pestanyes humides,
D’antics plors recordats i
De rogenques albades amb tu.
Romanceges vagament en l’ immens mar,
Les salades aigües, amb tu dolces.
Només són les espurnes humides,
Les cendres grises i blanques,
Que t’uneixen amb la pell bruna.
L’aigua,
La teva ànima que roman en silenci,
Acariciant les ones.
Somriure trencat
Un somriure trencat,
Mil trossets punxeguts
De vidres
S’escampen per l’habitació.
La llarga carretera
Aguanta les cames feixugues,
Massa pesants.
Com l’amor brilla en la calidesa
Dels primers dies.
El plor brolla dels ulls cansats
De les nits d’insomni i dolor.
Mai més,
S’ha dit a ella mateixa.
Ja esta.
S’ha acabat.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|