antoni bauçà



 Affor. Negranit, 1998.


*

Dins butxaques,
on la roba és buida,
posar-hi ombres.



*

Dia, nit...?

Res,
sols llum
que va i ve.


*

Un front d'instints,
perquè sí,
organitzen la invasió;

entraran fins ben encloure'm
per allà on mai n'han sortit.


*

Callin els muts;
responguin només
en veu alta els nonats.

Sempre deixondit
flameja l'univers
vora el caliu que encara ha de néixer.


*

Quin plaer més gran,
desmesurat,
el de no necessitar.


*

Deix les paraules:
                            amoll la fitora.


*

Quina pau amb gust de res
si no és viva la guerra.


*

Confiar l'ànima a l'invisible:


*

Adesiara arribes,
et sent cercant-me ulls
com volguent-ho tot per aquesta son.

Deixa'm entrar
on hi cabem tots dos.
Donar-te en els meus ulls
el teu sempre lloc.


*

On s'acaba l'impossible:


*

Intolerable ara voler el que hi havia abans.


*

Només el que sé em sorprèn.
Res no tenc per demanar, ni l'impossible.


*

Cal infligir la matèria
per sentir el tacte viu.
Arrels:
branques de tot el després.


*

Posar
mans i cap dins l'aire,
esculpir-ho-tot
vestit d'essència.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA