Affor. Negranit, 1998.
*
Dins butxaques,
on la roba és buida,
posar-hi ombres.
*
Dia, nit...?
Res,
sols llum
que va i ve.
*
Un front d'instints,
perquè sí,
organitzen la invasió;
entraran fins ben encloure'm
per allà on mai n'han sortit.
*
Callin els muts;
responguin només
en veu alta els nonats.
Sempre deixondit
flameja l'univers
vora el caliu que encara ha de néixer.
*
Quin plaer més gran,
desmesurat,
el de no necessitar.
*
Deix les paraules:
amoll la fitora.
*
Quina pau amb gust de res
si no és viva la guerra.
*
Confiar l'ànima a l'invisible:
*
Adesiara arribes,
et sent cercant-me ulls
com volguent-ho tot per aquesta son.
Deixa'm entrar
on hi cabem tots dos.
Donar-te en els meus ulls
el teu sempre lloc.
*
On s'acaba l'impossible:
*
Intolerable ara voler el que hi havia abans.
*
Només el que sé em sorprèn.
Res no tenc per demanar, ni l'impossible.
*
Cal infligir la matèria
per sentir el tacte viu.
Arrels:
branques de tot el després.
*
Posar
mans i cap dins l'aire,
esculpir-ho-tot
vestit d'essència.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|